miércoles, noviembre 13, 2013

RUSIA: SR. PUTIN, libere a NADYA: Que aparezca viva y sn torturas

Carta desde la prisión, de Nadya,después de la cual se puso en huelga de hambre.
Está desaparecida desd el 22 de octubre de 2013. Y hjoy es ya 13 de noviembre!
http://periodicoellibertario.blogspot.com.es/2013/09/carta-de-nadya-tolokonnikova-de-pussy.html



POEMA-INVOCACIÓ FEMINISTA PER L’ALLIBERACIÓ DE NADYA TOLOKONNIKOVA DESAPAREGUDA A LES PRESONS DE PUTIN EL 22 D’OCTUBRE DE 2013 – POEMA-MALEDICCIÓ PELS FILLS DE PUTIN D’AQUEST MÓN

Nadya, escolta’m bé:

Hi ha un fil entre tu i jo,
un fil que no trenca cap presó,
un fil que et porta a l’alliberació.

Nadya, escolta’m bé:

Jo sé perquè ho vas fer.
Sé com s’esbalota el cor,
quan és ample i generós com el teu
i no està mort,
i és una fera engabiada,
quan la maquinària impotent
i oxidada
del patriarcat
l’escanya.

Jo sé que només jogaves,
Jo sé que només cantaves
amb l’esperança
que vingués la congruència,
que vingués la transparència
i la llibertat
que tantes ancestres
havien somniat.

Jo sé com és trist i decebedor
enfrontar-se a la nova inquisició,
i dir el que calla
l’esglèsia de la corrupció,
que ensenya a ajupir-se al tirà,
que ensenya només a tenir por
i a aguantar
els capricis i les injustícies
del nou zar.

Tu volies cantar per desvetllar-los,
volies desafiar
la manipulació,
i et van acorralar
amb les seves mentides,
i en fer-ho, van menysprear
aquell Crist del que s’apropiaven,
que somreia amb el teu gest,
i al que deien respectar.

Nadya, no pensis ni un moment
-malgrat la tortura -
que has fet alguna cosa malament,
tot ho has fet bé
i generosament.
Jo sé que no volies
ser cap màrtir
- ningú no ho vol.
No coneixies
la teva força
esbridada,
no sabies
que ets un huracà
de llibertat ,
que ets una flama encesa,
que ets Mare Rússia
tancada i empresonada
-mantes vegades
t’han volgut fer callar…

I t’alliberes tu sola,
perquè saps fer servir
l’hivern més cru de l’ánima,
l’hivern siberià,
per confrontar Ereshkigal
i retornar, com Innanná,
de la casa dels morts,
i ressucitar.

A tu, Dona Sàvia,
A tu, Mare Rússia,
A tu, Nadya Tolokonnikova,
no et poden sacrificar.

Mil revolucions
t’han fet enlairar,
i ets molt per damunt
dels fills de Putin d’aquest món,
dels nans impotents
amb la boca pudent
de la mala bava
i amb els collons corcats
de la mala llet.

L’has ben retratat,
has ben demostrat,
senzillament jogant,
senzillament cantant,
qui era.

I l’has condemnat
per tota l’eternitat
a poder ser només al costat
de gent de la seva calanya.

Nadya, escolta´m bé:

No sé on ets,
però sé que ets
la meva força
i el meu poder
i la força de totes les dones…
Una força que ha acabat amb dictadures,
una força que quan diu prou,
com tu ho has dit,
i com ara ho dic jo,
per tu, amb tu, i des de tu,
no té fronteres,
ni limits,
ni tolera
oposicions,
d’espietes de mala mort
ni de burócrates
de les màfies del seu món,
que no és el nostre.

Nadya, escolta’m bé:

Ni callaré,
ni pararé,
fins que no et retrobi
lliure de nou,
fins que no et vegi
rient, esbogerrada,
contenta i desbocada,
en un camp de girasols.

Angelina
Chicago, 12 de novembre de 2013.

US DEMANO A TOTES I A TOTS QUE FEU TOT EL QUE PODEU PER ALLIBERAR A LA NADYA

0 Comments:

Publicar un comentario

<< Home