TRAFUL cantando en Chile
'Aquesta Cosa Mental'
Dedicat a Horacio Traful, el mil•lenari.
Aquesta rosa dolent que és la teua ment
es reflecteix en la sang putrefacta
quan la nit avisa
que darrere de les tenebres
ja no hi ha res.
I la teua veu, ja buida de l’espant
i la teua mà, ja sense cordes ni nostàlgia
i els teus ulls, mirant-nos encara
tot i que esglaiats
alegres eixerits
verds
i el tocadiscos que toca un tango.
Ets la teua mort, i te’n vas una altra volta a la intempèrie
encadenat a la pluja de les pampes:
rebenta el cel els seus feixos de quimeres
i ofega l’ombra del demà
mentre, quasi sense existir, m’entele.
Poema de Marta Zabaleta, traducido a la lengua valenciana por Pere Bessó.
'Esta Cossa Mentale' (*)
Dedicado a Horacio Traful, el milenario
Esta rosa doliente que es tu mente
se refleja en la sangre putrefacta
cuando la noche avisa
que detrás de las tinieblas
ya no hay nada.
Y tu voz, ya vacía del espanto
y tu mano, ya sin cuerdas ni nostalgia
y tus ojos, aún mirándonos
aunque asustados
alegres vivarachos
siempre verdes
y el tocadiscos que rezonga un tango.
Sos tu muerte, y te vas otra vez a la intemperie
encadenado a la lluvia de las pampas:
revienta el cielo sus haces de quimeras
y ahoga la sombra del mañana
mientras, casi sin existir, me empaño.
(*) Título de un cuadro de Horacio Traful Baldomero Alvarez Grunman
Marta Zabaleta, Londres, abril de 2008
Poema de Marta Zabaleta con traducción de Pere Bessó
Muchas gracias Marta querida por compartir tus amigos e historia.
ResponderBorrarAbrazos
Clauida
CABA
Lindo el homenaje a Traful kompañera Marta,la poesía me gusto mucho. Sobre la foto, no lo había visto sin barbas, no lo hubiera conocido.
ResponderBorrarGracias
Julián
Francia
Martita,
ResponderBorrarEste poema tuyo no lo habia visto nunca antes -seguramente culpa mia-
Buenisimo!!!!! Como hubiera dicho Andres, mejor que buenisimo.
Un abrazo
Alberto
Inglaterra
Me interesan siempre los recuerdos y memorias, son parte de la historia de mañana.
ResponderBorrarAbrazos
Tamara
Chile
Querida, me está contando una historia y una memoria que debió haber sido mía hace mucho...Somos un caleidoscopio!
ResponderBorrarabrazo
Adriana