Marta R. Zabaleta

UN POEMA PER LA PAU I CONTRA LA BARBÀRIE La nostra col·laboradora i amiga Marta Zabaleta ens lliura des d’Epping (Essex, U.K.) un poemeta arran de la ininterrompuda crisi a l’Orient Mitjà, una més de les conseqüències de la globalització capitalista, mundialització o, paradoxalment, Nou Ordre Mundial. Semblant poema planteja el diàleg impossible dels elements primaris en clau de símbols que es retroalimenten, l’un a l’altre: sol i lluna, llum i besllum, ombra i foscor empatxen que una planta, la planta, qualsevol planta innominada –com que diu una flor, o la rosa- madure i done el seu fruit, ni que siga el fruit de l’alba, que és tant com dir que no hi ha alba futura. Marta raona poèticament al voltant del seu ésser que mira cap enrere, cap al paradís perdut de la infantesa: com qui espera l’anunci del pit o la falda de la mare, es bressola. I, tanmateix, lluny de l’estat de benaurança, arriba a l’exudació. Tota aquesta visió té una raó enllà d’allò personal: la denúncia solidàri...

[en versió al català de València de Pere Bessó] Poetas valencianos, Pere Bessó, en el medio, La nit és un pensament solitari la vida una rialla amb estrèpits l'amor fantasia aviat oblidada com l'enveja rabent i cantaire la mort una veritat tardana: un caragol amb potes una cigonya buida una vaca moixina el sol sense cel i amb estrelles aqueix petó per la teua boca demorat. Marta Zabaleta CAPRICHO FRAGMENTADO (23-12.2003) La noche es un pensamiento solitario la vida una risa con estrépitos el amor fantasía pronto olvidada como la envidia rauda y cantarina la muerte una verdad tardía: un caracol con patas una cigüeña vacía una vaca gatuna el sol sin cielo y con estrellas ese beso por tu boca demorado. Marta Zabaleta 6.8.2006