Un poema por la paz y contra la barbarie
UN POEMA PER LA PAU I CONTRA LA BARBÀRIELa nostra col·laboradora i amiga Marta Zabaleta ens lliura des d’Epping (Essex, U.K.) un poemeta arran de la ininterrompuda crisi a l’Orient Mitjà, una més de les conseqüències de la globalització capitalista, mundialització o, paradoxalment, Nou Ordre Mundial. Semblant poema planteja el diàleg impossible dels elements primaris en clau de símbols que es retroalimenten, l’un a l’altre: sol i lluna, llum i besllum, ombra i foscor empatxen que una planta, la planta, qualsevol planta innominada –com que diu una flor, o la rosa- madure i done el seu fruit, ni que siga el fruit de l’alba, que és tant com dir que no hi ha alba futura.
Marta raona poèticament al voltant del seu ésser que mira cap enrere, cap al paradís perdut de la infantesa: com qui espera l’anunci del pit o la falda de la mare, es bressola. I, tanmateix, lluny de l’estat de benaurança, arriba a l’exudació. Tota aquesta visió té una raó enllà d’allò personal: la denúncia solidària de la barbàrie criminal que, a força de ser notícia, s’esmuny en la nostra (in)consciència: la mort d’un nombre massa alt d’infants libanesos o palestins pel bombardeigs assassins de les autoritats sionistes d’Israel: trenta-vuit nens és una xifra esquifida o ja obliga que la Unió Europea per exemple, condemne sense pal·liatius semblant magnicidi?.
El poemeta (sic) de Marta Zabaleta és una no-resposta radical. I és que el no-sentit, la estupidesa o follia humana mai no podrà explicar una vetlla per a una nit que no contempla la fi de la foscor, com a metàfora no justament del tempus amoenus dels amants, ans bé de la barbàrie i bestialitat il·limitada de l’ésser amb Poder que ha oblidat la natura de la seua condició humana.
El nostre company Pere Bessó, a qui originàriament anava adreçat aquest poema, ens l’ha lliurat amb la versió al valencià, perquè la nostra membresia puga gaudir-lo.
(NOTA DE AR)
VETLLA SENSE NIT
La vida
dialoga amb sí mateixa
fosques metàfores
de sol i lluna.
La planta
creix sense fruits,
matina l’alba.
El meu ésser
es bressola.
Transpira
d’inquietud
la meua esquena.
Trenta-vuit nens
moren dormits
i no hi ha culpables.
31 de juliol 2006
Traducción al catalan valenciano de Pere Bessó
VELA SIN NOCHE
La vida
dialoga consigo misma
oscuras metáforas
de sol y luna.
La planta
crece sin frutos,
madruga el alba.
Mi ser
se mece.
Transpira
de inquietud
mi espalda.
Treinta y siete niños
mueren dormidos
y no hay culpables.
Marta Zabaleta
31 de julio 2006
Tomado de Agenda Roja, EU, Mislata, Valencia.
