Arbol enamorado - poema de Nela Rio

Nela, izquierda, con Gladys Ilarregui y Marta Zabaleta (medio) entre otros colegas),llegando a una fiesta en Arcata, California, 2001.




ARBOL ENAMORADO

Nela Rio

¿Por qué esta tarde y esta hora una imagen
entra en mi pensamiento invocando lejanías?

No sé si erguido para tocar el viento que disuelve el tiempo
o como una certidumbre del espacio ya sin bordes,
como un dedo lícito, un árbol reclama
una tarde, una hora, mi mirada tocando sus hojas,
y aquel beso adolescente que ensayé en su tronco.

Te veo ahora. Eras joven, álamo andino,
y yo te había dado un nombre.
Te lo susurré entre las ramas
y te estremeciste como cuando te besaba la brisa.
Leía poemas apoyándome en ti y me cubrías,
sombra amante, y te crecían brazos.

Y ahora, ¿que buscas, enamorado? ¿Mis memorias?
Tu deseo vigilante, ansioso de altura, entra en mí
y juntos formamos la eternidad que buscas.

Quédate en paz en tu paisaje de montañas,
deja que el otoño decida los colores del recuerdo.




ARBRE ENAMORAT


Per què aquesta vesprada i a aquesta hora una imatge
entra en el meu pensament invocant llunyanies?

No sé si dreçat per a tocar el vent que dissol el temps
o com una certesa de l'espai ja sense voreres,
como un dit lícit, un arbre reclama
una vesprada, una hora, el meu esguard tocant les seues fulles,
i aquell bes adolescent que temptí al seu tronc.

T'hi veig ara. Eres jove, àlber andí,
i jo t'havia posat un nom.
Te'l xiuxiuegí entre les branques
i t'estremires com quan et besava la brisa.

Llegia poemes recolzant-me en tu i em cobries,
ombra amant, i et creixien braços.

I ara, què busques, amorós? Les meues memòries?
El teu desig vigilant, ansiós d'altura, entra en mi
i junts formem l'eternitat que busques.

Queda't en pau al teu paisatge de muntanyes,
deixa que la tardor decidesca els colors del record.

Poema de Nela Rio, traducción al catalán por Pere Bessó


Pere Bessó





Foto de mi jardín, tomada por mi hija
Yanina Hinrichsen





L'arbre amoureux

Traducción al francés de Edith Jonsson-Devillers



Pourquoi ce soir et à cette heure une image
me vient-elle à l'esprit invoquant des lointains?


Je ne sais si, étiré pour toucher le vent qui emporte le temps
ou pour s'assurer d'un espace désormais sans limites,
comme un doigt licite, un arbre réclame
une soirée, une heure, mon regard frôlant ses feuilles,
et ce baiser adolescent que je risquai sur son tronc.


Je te vois à présent. Tu étais jeune, peuplier andin,
et je t'avais donné un nom.
Je le murmurai entre tes branches
et tu tremblas comme lorsque tu recevais le baiser de la brise.
Je lisais des poèmes en m'appuyant sur toi et tu me recouvrais,
ombre aimante, et il te poussait des bras.


Et à présent que cherches-tu, mon amour? Mon souvenir?
Ton désir vigilant, désireux de hauteur, entre en moi
et ensemble nous formons l'éternité que tu recherches.
Demeure en paix dans ton paysage de montagnes,
laisse l'automne décider des couleurs du souvenir.






Edith Jonsson-Devillers_ en el Registro Creativo

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas más populares de este blog

Fusilados/as :PRESENTE

DISCUSIONES SOBRE LAS PILDORAS

PERU : STOP NEWS FUJIMORI CONDENADO.RU