Un erudit modest, un intel·lectual únic:Juan Goytisolo
IN MEMORIAM
El traductor de Juan Goytisolo recorda els seus més de trenta anys de
relació professional i amistat
PETER BUSH Traductor de Juan Goytisolo
La mort de Juan Goytisolo ha estat un gran xoc, tot i que sabia que feia
mesos que estava molt malalt, fins al punt que, darrerament, ni tan sols
hi havia pogut parlar per telèfon, cosa que fèiem sovint. La seva mort
marca indiscutiblement el final d’una era en la vida intel·lectual espanyola.
En Juan es va exiliar a París el 1956 i no va tornar mai a viure a Espanya,
però, com a novel·lista i assagista, va continuar sent una veu única i original
en el panorama literari espanyol. Posseïa un coneixement erudit i vastíssim
de la literatura i la història, conformada per una visió molt crítica que havia
forjat a través de les seves lectures i de la seva vida, políticament compromesa.
Com a traductor seu, tan aviat li havia de consultar alguna paraula que procedia
d’alguna diatriba pertanyent al vocabulari clerical medieval, com em tocava
traduir les pàgines que m’enviava per fax des de Sarajevo, on havia anat
per escriure sobre el setge, convidat per Susan Sontag.
El vaig conèixer l’any 1983, juntament amb Monique Lange, la seva dona, al pis
on tots dos vivien al carrer Poissonière, a París. En aquella època jo estava
preparant una edició de Campos de Níjar i, en assabentar-se que també volia
traduir Coto vedado, el primer volum de la seva autobiografia, de seguida em
va donar tot el seu suport. Va ser d’aquesta manera que va començar la meva
carrera com a traductor literari. Més endavant, el 1991, mentre feia un documental
sobre ell per al Canal 4, vaig conèixer Abdelhadi i l’altra branca de la família d’en
Juan a Marràqueix, de la qual se sentia orgullós. Quan li vaig dir que havia
començat a traduir literatura catalana, es va mostrar encantat, sobretot quan
va saber que traduiria La plaça del Diamant i Incerta glòria, unes obres que
ell mateix havia recomanat a Gallimard uns anys abans perquè les traduïssin
al francès. Quan li vaig explicar que pensava traduir El quadern gris em va
confessar que no l’havia llegit i, quan n’hi vaig enviar un exemplar en català,
immediatament el va llegir i el va reconèixer com una obra mestra.
Una de les coses més divertides que recordo haver fet amb ell va ser una gira per
promocionar la 'Carajicomedia' ('A cock-eyed comedy', en la meva traducció),
una sàtira de l’Opus Dei en què en Juan també recuperava alguns passatges queer
de la literatura espanyola. La gira ens va dur a Manchester, Leeds, Norwich i Londres,
on vam fer lectures del llibre acompanyats de Chloe Poems, un famós poeta transvestit.
En Juan estava encantat que la gira coincidís amb la santificació d’Escrivá de Balaguer.
Juan Goytisolo era un home amable i modest, amb una esmolada agudesa intel·lectual
i una gran sensibilitat estètica, i era també un home amb un gran sentit de l’humor.
 |
| Juan Goytisolo |
El traductor de Juan Goytisolo recorda els seus més de trenta anys de
relació professional i amistat
PETER BUSH Traductor de Juan Goytisolo
La mort de Juan Goytisolo ha estat un gran xoc, tot i que sabia que feia
mesos que estava molt malalt, fins al punt que, darrerament, ni tan sols
hi havia pogut parlar per telèfon, cosa que fèiem sovint. La seva mort
marca indiscutiblement el final d’una era en la vida intel·lectual espanyola.
En Juan es va exiliar a París el 1956 i no va tornar mai a viure a Espanya,
però, com a novel·lista i assagista, va continuar sent una veu única i original
en el panorama literari espanyol. Posseïa un coneixement erudit i vastíssim
de la literatura i la història, conformada per una visió molt crítica que havia
forjat a través de les seves lectures i de la seva vida, políticament compromesa.
Com a traductor seu, tan aviat li havia de consultar alguna paraula que procedia
d’alguna diatriba pertanyent al vocabulari clerical medieval, com em tocava
traduir les pàgines que m’enviava per fax des de Sarajevo, on havia anat
per escriure sobre el setge, convidat per Susan Sontag.
El vaig conèixer l’any 1983, juntament amb Monique Lange, la seva dona, al pis
on tots dos vivien al carrer Poissonière, a París. En aquella època jo estava
preparant una edició de Campos de Níjar i, en assabentar-se que també volia
traduir Coto vedado, el primer volum de la seva autobiografia, de seguida em
va donar tot el seu suport. Va ser d’aquesta manera que va començar la meva
carrera com a traductor literari. Més endavant, el 1991, mentre feia un documental
sobre ell per al Canal 4, vaig conèixer Abdelhadi i l’altra branca de la família d’en
Juan a Marràqueix, de la qual se sentia orgullós. Quan li vaig dir que havia
començat a traduir literatura catalana, es va mostrar encantat, sobretot quan
va saber que traduiria La plaça del Diamant i Incerta glòria, unes obres que
ell mateix havia recomanat a Gallimard uns anys abans perquè les traduïssin
al francès. Quan li vaig explicar que pensava traduir El quadern gris em va
confessar que no l’havia llegit i, quan n’hi vaig enviar un exemplar en català,
immediatament el va llegir i el va reconèixer com una obra mestra.
Una de les coses més divertides que recordo haver fet amb ell va ser una gira per
promocionar la 'Carajicomedia' ('A cock-eyed comedy', en la meva traducció),
una sàtira de l’Opus Dei en què en Juan també recuperava alguns passatges queer
de la literatura espanyola. La gira ens va dur a Manchester, Leeds, Norwich i Londres,
on vam fer lectures del llibre acompanyats de Chloe Poems, un famós poeta transvestit.
En Juan estava encantat que la gira coincidís amb la santificació d’Escrivá de Balaguer.
Juan Goytisolo era un home amable i modest, amb una esmolada agudesa intel·lectual
i una gran sensibilitat estètica, i era també un home amb un gran sentit de l’humor.
"I suppose my first Goytisolo translations brought something of a decisive change in my life. The translation of his work has been inseparable from the way my life has developed."
Dr. Peter Bush
Comentarios
Publicar un comentario